9 Abril 2008

jordi barnadas.Exposcion urbe

Si quieres saber los precios haz clic aquí:
http://barnadas.com/obrasexpo.asp?id=50&lang=cat

servido por pepecastellanos 1 comentario compártelo

9 Abril 2008

Urbe Castellanos, Olivares, Vidal

“URBE” del 12 de març al 12 d’abril del 2008

El fil conductor d’aquesta exposició no és un altre que l’amistat que uneix als tres artistes: Castellanos i Olivares des dels anys d’escola i amb Vidal a partir de Belles Arts. Han compartit estudis, projectes artístics, taller …

Mentre que Olivares i Vidal són grans viatgers i sovint plasmen en les seves obres els països que visiten, l’obra de Castellanos és molt més intimista.

Pertanyen a una generació principalment figurativa, tots tres posseeixen una molt bona base de dibuix i això es reflecteix en les seves peces de maneres diferents.

Olivares treballa els seus collages des de la nova figuració i Vidal i Castellanos són uns realistes de pinzell gruixut i espàtula.

Vidal és sens dubte un dels millors pintors de paisatge urbà del panorama català.

Les seves peces son arriscades i pròpies d’un virtuós.

A Olivares, la seva originalitat i capacitat de creació i moviment amb el collage el fa únic.

Castellanos, passa hores i hores davant dels seus quadres, assimilant, rectificant, descartant i fins hi enfadant-s’hi (les taques provocades pels cops de pinzell llençat contra la tela ens ho demostren).

Aquest artista, menys prolífic que el seus companys , amb una tècnica brillant i apassionada, posa tota la seva ànima i sensibilitat en els seus interiors –sovint amb presència femenina- .

Ens il·lusiona aplegar a la galeria aquests tres amics artistes en la seva maduresa pictòrica. El resultat és una exposició singular i atractiva, on podrem trobar una peça de gran format pintada a tres mans.

servido por pepecastellanos sin comentarios compártelo

30 Enero 2008

Un realisme molt contemporani

ENTRE BASTIDORS. Encara que les tendències artístiques més recents que ens han dut les noves tecnologies poden fer creure el contrari, les formes i les tècniques tradicionals segueixen plenament vigents dins de l'art contemporani, fins i tot entre els artistes joves.
Pepe Castellanos (Barcelona, 1969) és un dels nous exponents de la pintura figurativa i un dels més valorats de l'escena catalana actual. Fidel a la pintura a l'oli, tot i que ha experimentat amb altres tècniques, reivindica la contemporaneitat del realisme que practica, i rebutja, per tòpics, els arguments de qui assegura que aquesta tendència està superada.

El públic valora prou la pintura figurativa? En general el públic respon molt bé, i crec que cada vegada més, perquè si en certa manera l'art ha de comunicar alguna cosa, el realisme permet arribar al màxim nombre de persones. Tot i així, existeix el risc que al realisme s'hi apropi molta gent, però sense arribar a comprendre'l, que valori només allò que es vol representar i s'oblidi que existeix un joc pictòric. Perquè en les meves obres tampoc no busco un acabat perfecte, jo entenc la pintura com un fer-se i desfer-se, perquè a vegades pintar és treure. I és evident, qui només veu en el realisme una representació exacta de la realitat, pot quedar decebut.

Com ha evolucionat la seva obra des del punt de vista temàtic? Encara que de bon començament vaig treballar molt el tema del paisatge, cada vegada m'estic obssessionant més amb el tema de les finestres i dels nocturns, vinculats amb figures. Això passa perquè m'agrada molt l'ambient que crea la llum elèctrica i trobo que la finestra és un tema molt suggerent, perquè fa que l'espectador quedi fora del quadre i es creï un joc d'interior i exterior molt interessant. A vegades penso que ho eliminaria tot, les figures i allò que les envolta, i em quedaria amb aquesta llum. Martí Casas