Un realisme molt contemporani
ENTRE BASTIDORS. Encara que les tendències artístiques més recents que ens han dut les noves tecnologies poden fer creure el contrari, les formes i les tècniques tradicionals segueixen plenament vigents dins de l'art contemporani, fins i tot entre els artistes joves.
Pepe Castellanos (Barcelona, 1969) és un dels nous exponents de la pintura figurativa i un dels més valorats de l'escena catalana actual. Fidel a la pintura a l'oli, tot i que ha experimentat amb altres tècniques, reivindica la contemporaneitat del realisme que practica, i rebutja, per tòpics, els arguments de qui assegura que aquesta tendència està superada.
El públic valora prou la pintura figurativa? En general el públic respon molt bé, i crec que cada vegada més, perquè si en certa manera l'art ha de comunicar alguna cosa, el realisme permet arribar al màxim nombre de persones. Tot i així, existeix el risc que al realisme s'hi apropi molta gent, però sense arribar a comprendre'l, que valori només allò que es vol representar i s'oblidi que existeix un joc pictòric. Perquè en les meves obres tampoc no busco un acabat perfecte, jo entenc la pintura com un fer-se i desfer-se, perquè a vegades pintar és treure. I és evident, qui només veu en el realisme una representació exacta de la realitat, pot quedar decebut.
Com ha evolucionat la seva obra des del punt de vista temàtic? Encara que de bon començament vaig treballar molt el tema del paisatge, cada vegada m'estic obssessionant més amb el tema de les finestres i dels nocturns, vinculats amb figures. Això passa perquè m'agrada molt l'ambient que crea la llum elèctrica i trobo que la finestra és un tema molt suggerent, perquè fa que l'espectador quedi fora del quadre i es creï un joc d'interior i exterior molt interessant. A vegades penso que ho eliminaria tot, les figures i allò que les envolta, i em quedaria amb aquesta llum. Martí Casas
